Parotidectomia (Cirurgia de la glàndula paròtida)

La Glàndula Paròtida és una glàndula salival que es troba a la part lateral de la cara i que s’encarrega de la producció de saliva. Al costat de la glàndula submaxil·lar i la glàndula sublingual es coneixen com a glàndules salivals majors.

La patologia d’aquestes glàndules pot ser amb més freqüència infecciosa o inflamatòria i tumoral benigna. També pot aparèixer augmentada de mida en el context d’algunes malalties sistèmiques.

Els tumors de la Glàndula Paròtida són tumors habitualment benignes que poden aparèixer en aquestes glàndules salivals que tenim a banda i banda de la cara.

La seva manifestació més freqüent és com un petit embalum a la part inferior de la cara al costat del lòbul de l’orella.

La parotidectomia és el procediment quirúrgic mitjançant el qual es resseca part o íntegrament la glàndula paròtida.

La glàndula paròtida és una glàndula salivar primària. Tenim una a cada costat i es troben ubicades a la part més alta del coll, a la regió preauricular.

En íntima relació amb aquesta glàndula hi ha el nervi facial (nervi encarregat d’inervar la musculatura de l’expressió facial). El recorregut del nervi fàcil serveix com a referència per diferenciar el lòbul superficial i el profund de la glàndula, encara que no hi hagi una barrera real que separi la glàndula en dos.

Per tant, un dels principals objectius durant una parotidectomia és identificar i preservar les branques del nervi facial.

Quan està indicat fer una parotidectomia?

La principal indicació per fer una parotidectomia és la tumoral. Els tumors que afecten la glàndula paròtida són majoritàriament benignes, només en un 20% són malignes.

Per al diagnòstic d’aquestes tumoracions a part de l’exploració física de cap i coll realitzada a la consulta, caldrà una prova d’imatge (TC o RM) que ens donarà informació del contingut i la relació de la lesió amb les estructures adjacents.

Se sol·licitarà a més una punció aspiració amb agulla fina (PAAF) la qual cosa ens donarà el diagnòstic histològic suggeridor de benignitat o malignitat.

Altres indicacions inclouen:

• Parotiditis crònica
• Sialolitiasi (càlculs al conducte secretor)
• Abscés paròtide

Quines són les contraindicacions de parotidectomia?

Es contraindica fer una parotidectomia en pacients amb tumoracions benignes amb alt risc anestèsic. En aquests casos és preferible l’observació.

En pacients amb múltiples quists intraparotídeos és convenient descartar infecció pel VIH abans d’indicar una parotidectomia. Els quists limfoepitelials benignes són una patologia freqüent i recurrent en els pacients amb VIH, i solen caracteritzar-se per una bona resposta al tractament antiretroviral.

Com es fa una parotidectomia?

Aquesta cirurgia es realitza sota anestèsia general, amb el pacient en decúbit supí i hiperextensió cervical. Es fa una incisió que sol estendre’s des de la zona preauricular fins a sota l’angle mandibular.

A continuació es procedeix a dissecar la glàndula i localitzar una sèrie de referències anatòmiques que ens permeten identificar la sortida del nervi facial. A partir d’allà es va ressecant la lesió en qüestió preservant cadascuna de les branques del nervi facial.

Des de fa alguns anys, comptem amb lajuda dun dispositiu de monitorització del nervi facial. Aquest sistema consisteix en uns elèctrodes d’electromiografia que es col·loquen als principals músculs facials del pacient.

Es recomana ressecar la lesió envoltada de teixit sa per disminuir així el risc de recidiva.

Un cop finalitzada la parotidectomia, es deixa un drenatge de 24 a 48 h segons calgui. El pacient haurà de romandre ingressat mentre porteu aquest drenatge.

Quines són les complicacions possibles d’una parotidectomia?

Les complicacions potencials d’una parotidectomia inclouen:

• Lesió del nervi facial: és la complicació més temuda. És freqüent presentar debilitat hemifacial en especial de la branca marginal (dirigida a la comissura del llavi) de manera temporal en un 18-60% dels casos i prop d’un 20% de forma permanent.
• Síndrome de Frey: es produeix per la inervació aberrant de les glàndules sudorípares de la pell que es troben sobre la paròtida, generant sudoració de la zona durant la masticació o salivació. Té una incidència variable del 2-80%, depenent del mètode diagnòstic.
• Fístula salival i sialocels: la superfície de la glàndula que queda pot provocar una acumulació de saliva sota la pell (sialocel·le) o una fuita de saliva per la ferida (fístula salival) en l’1-14% dels pacients.
• Adormiment de la zona del lòbul de l’orella: la majoria dels pacients experimenten hipoestèsia a la zona inervada pel nervi auricular major (nervi sensitiu que en alguns casos necessita ser sacrificat per a una resecció completa de la lesió).
• Asimetria facial: és més probable es presenti com més gran sigui la quantitat de teixit parotídeo ressecat, i si es tracta d’un pacient prim amb escàs teixit cel·lular subcutani.
• Recurrència tumoral: els tumors parotideus poden recórrer si hi ha marges afectes, implants tumorals satèl·lits o afectació inadvertida del nervi facial.
• Necrosi de la pell: un disseny adequat del penjall cutani minimitza el risc de necrosi de la pell. Si aquesta es presenta, sol respondre favorablement al tractament tòpic.