La malaltia de Menière

La malaltia de Menière és un trastorn de l’oïda interna que afecta l’equilibri i l’audició. Es caracteritza principalment per la presència de vertígens.

La causa exacta de la malaltia és desconeguda, però es creu que l’excés de fluid dins dels canals de l’oïda interna que controlen l’equilibri i l’audició pot ser un factor.

Quins són els símptomes de la malaltia de Menière?

La malaltia de Ménière implica normalment una combinació d’aquests símptomes:

• Mareig o vertigen, un mareig extrem que impedeix a qui el pateix estar dempeus o asseure’s, sovint amb nàusees i vòmit.
• Campanell o soroll a l’oïda (tinnitus).
• Pèrdua auditiva.
• Sensació de pressió en l’oïda.

Els símptomes més habituals són:

• Mareig o vertigen.
• Nàusees.
• Soroll en l’oïda.
• Pèrdua auditiva.

Com es diagnostica la malaltia de Menière?

En el diagnòstic de la malaltia de Menière, l’exploració otorinolaringològica abasta oïda, fosses nasals, nasofaringe, cavitat oral i laringe.

L’exploració específica del sistema vestibular es basa en l’estudi d’un fenomen reflex, denominat nistagme, que és un moviment ocular en dues fases de diferent velocitat, una ràpida i una altra lenta, que es justifica per les connexions que existeixen en el cervell entre el sistema vestibular i els nuclis dels moviments oculars.

Altres proves diagnòstiques són la prova calòrica i les acceleracions rotatòries. Per a això es disposa de dos equips d’última generació com són la videonistagmografia i l’estimulació rotatòria sinusoidal.

La posturografia dinàmica és una nova tècnica d’exploració que permet una avaluació de l’equilibri de manera global.

Com es tracta la malaltia de Menière?

S’ha de seguir en primer lloc una dieta baixa en sal i eliminar líquids, ja que, en acumular-se en l’oïda interna, ocasionen el vertigen. Quan la cura de l’alimentació no resulta efectiu, cal acudir al tractament mèdic.

Existeixen diversos fàrmacs que s’indiquen segons les característiques del pacient, com a diürètics, Betahistina o antagonistes del calci i els protectors cel·lulars enfront d’agents tòxics locals (trimetazidina).

Aproximadament el 70% dels pacients milloren amb un tractament mèdic i dietètic adequat. Quan no és així es realitza un tractament amb gentamicina intratimpànica.

La gentamicina és un antibiòtic que s’injecta a través del timpà, passa a l’orella interna i actua en les cèl·lules de l’equilibri.

Amb aquest mètode es controla el vertigen d’un 90% dels pacients en els quals ha fallat el tractament mèdic; per a la resta s’ha de procedir a realitzar una intervenció quirúrgica que, segons existeixi o no audició útil, serà una neurectomia vestibular o una laberintectomia respectivament.