La cirurgia endoscòpica nasosinusal
La cirurgia endoscòpica nasosinusal engloba totes aquelles intervencions de l’interior del nas, visualitzant o manipulant les estructures mitjançant instrumental òptic. Té com a objectiu tractar les lesions o anomalies que alterin les funcions normals del nas, o les seves estructures limítrofes. La cirurgia es fa sota anestèsia general.
Aquesta cirurgia es realitza quan hi ha una inflamació nasal i sinusal permanent, especialment en les sinusitis cròniques, en el cas de pòlips nasals o en sinusitis agudes de repetició que no han respost bé al tractament mèdic. La finalitat és restablir la funció habitual dels pits nasals mitjançant la invasió quirúrgica mínimament invasiva.
La cirurgia dura entre 1 i 3 hores segons la complexitat del cas. Normalment, es taponen les fosses nasals amb escuma coagulant i esponges específiques que es desfan soles o taps que es poden retirar fàcilment.
Per la preparació per a la cirurgia endoscòpica nasosinusal es fa un estudi amb TAC-sinusal i a partir d’aquesta prova es planifica la cirurgia. També es fan proves preoperatòries, ja que la cirurgia es du a terme sota anestèsia general. Normalment, l’ingrés és de curta estada, com a màxim una nit, i el pacient ha de romandre en dejú de 6 a 8 hores abans de la intervenció.
Un cop feta la intervenció el nas sol estar taponat, per la qual cosa el pacient no pot respirar pel nas. A més es poden produir sagnats i per això es col·loca una gasa sota el nas, encara que de vegades no cal. Durant els 3-4 primers dies el pacient no pot fumar, beure alcohol ni fer esforços físics.
A més, es recomana el repòs a casa, evitant mocar-se el nas, preferiblement en una postura asseguda o semiassegut per així reduir la pressió sanguínia al cap, la congestió cefàlica i el sagnat.
Es recomana seguir una dieta d’aliments tous i beure abundant líquid, a causa de la sequedat de la gola que ocasiona el tamponament nasal.
No és una intervenció dolorosa, però pot causar molèsties, per la qual cosa es prescriuen antiinflamatoris segons la tolerància individual al dolor. Es poden prescriure antibiòtics per prevenir la sobreinfecció de la mucosa retinguda.