El vertigen
Encara que sovint es descrigui com una mena de mareig, patir vertigen té altres connotacions, es tracta d’un símptoma que es caracteritza per una sensació il·lusòria de moviment, produïda per una pèrdua o una alteració de l’orientació espacial, i que normalment té l’origen a les estructures de l’oïda. És a dir, el moviment no és real, però ho percebem com a tal.
Aquesta sensació pot ser de balanceig, de rotació o de desplaçament i qui la pateix pot sentir que aquest moviment afecta el seu propi cos o el que l’envolta. Per exemple, pot semblar que està girant sobre si mateix, que el terra que està trepitjant s’inclina o que l’estada on es troba gira.
Es tracta d’un trastorn que, encara que la majoria de vegades no és greu, resulta molt incapacitant i pot minvar molt la qualitat de la vida de la persona que el pateix. Sovint, obliga a faltar a la feina, a interrompre les tasques quotidianes i romandre a la llar quan apareix.
A qui afecta?
És un problema força freqüent: segons la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia (SEORL-CCC), el 80% de la població ha patit un episodi de vertigen a la seva vida. També d’acord amb aquesta entitat, es tracta d’un motiu de consulta freqüent, tant a Atenció Primària com a Urgències. Encara que la seva incidència augmenta entre la gent gran, pot afectar dones i homes de qualsevol edat i fins i tot nens.
Moviment involuntari dels ulls i altres símptomes
A més de la sensació d’estar girant o girant de la que hem parlat abans, poden acompanyar el vertigen símptomes com els següents:
Nistagme: són moviments habitualment involuntaris, ràpids i repetitius dels ulls. Aquests es mouen de banda a banda (de forma horitzontal), cap amunt i cap avall (vertical) o de forma circular (rotatòria). Mareig, sudoració, nàusees i vòmits, taquicàrdia.
De vegades, acúfens (brunzits o xiulets a l’orella) o pèrdua d’audició en una oïda.
Pèrdua de l’equilibri. Són freqüents les caigudes, cosa que, al seu torn, augmenta el risc de fractures.
A més, alguns tipus de vertigen menys freqüents poden associar-se a visió doble, paràlisi facial, dificultats per parlar o debilitat a les extremitats.
Quins tipus de vertigen hi ha i quines en són les causes?
El vertigen es pot presentar en persones en què no s’identifiquen altres problemes de salut, però que pateixen una alteració en el sistema d’equilibri i d’orientació a l’espai, o bé poden ser un símptoma d’alguna altra malaltia o causa subjacent.
En funció d’on se’n localitza la causa, pot ser principalment de dos tipus: perifèric o central.
Si es deu a una alteració a les estructures de l’oïda interna que controlen l’equilibri (sistema vestibular) o al nervi que connecta a aquest amb el cervell (nervi vestibular), estarem parlant de vertigen perifèric. Es tracta del tipus més comú, ja que, segons alguns autors, comprèn entre el 85% i el 90% dels casos de vertigen. Es distingeix per un inici brusc i els símptomes solen ser intensos; a més, s’exacerben amb el moviment del cap o el canvi de postura. La sensació que percep la persona afectada sol ser de rotació, pot durar des d’uns pocs segons, fins a hores -en funció de la causa- i arribar acompanyada de nàusees i vòmits, així com de pèrdua d’audició o acúfens.
La causa més freqüent del vertigen perifèric és un trastorn anomenat vertigen posicional paroxístic benigne, que pot produir episodis breus quan canviem postura. Per exemple, en ficar-nos al llit, en aixecar-nos del llit o en inclinar-nos. Un trastorn de l’orella interna anomenada malaltia de Ménière és la segona causa més freqüent de vertigen perifèric, mentre que la inflamació del nervi vestibular (neuritis vestibular) és la tercera. El vertigen perifèric pot aparèixer també a conseqüència de l’ús de determinats fàrmacs que són tòxics per a l’oïda, d’un traumatisme cranioencefàlic, de la presència d’un tumor que pressioni la zona, de la irritació i la inflamació d’una part de l’orella interna (labirintitis) o de malalties que afectin l’orella mitjana, com ara otitis, tumors, cossos estranys o taps de cera, i altres com la meningitis.
D’altra banda, si el vertigen es deu a un problema al cervell, es tractaria de vertigen central. Al contrari que el perifèric, aquest no està relacionat amb els moviments del cap o amb els canvis de postura, i els símptomes solen ser de menor intensitat i aparèixer i evolucionar de manera progressiva. La sensació de rotació es percep amb menor claredat i la durada pot oscil·lar des d’uns dies fins a mesos o anys.
Entre altres causes, el vertigen central pot ser provocat per una malaltia cerebrovascular, algun tipus de migranya, malalties com l’esclerosi múltiple o l’epilèpsia, infeccions o traumatismes.