Com es detecten els problemes d’audició en nadons?

La detecció precoç dels problemes d’audició en nadons és crucial per garantir un desenvolupament adequat del llenguatge i la comunicació. Quan els problemes auditius es diagnostiquen a temps, és possible intervenir aviat amb tractaments o mesures que poden millorar significativament la qualitat de vida del nen.

En aquest article, com a especialista en otorrinolaringologia a Girona, parlaré sobre les diferents maneres de detectar problemes auditius en nadons, les tècniques diagnòstiques disponibles i la importància de la detecció primerenca.

La importància de la detecció precoç

Els primers anys de vida són fonamentals per al desenvolupament del llenguatge i la comunicació. Els nadons aprenen a parlar i a relacionar-se amb el món que els envolta gràcies a la capacitat de percebre sons. Per això, quan hi ha una pèrdua auditiva, es pot veure afectat aquest desenvolupament.

La detecció precoç dels problemes d’audició permet intervenir de manera oportuna, sigui amb audiòfons, implants coclears o altres mesures que ajudin el nadó a escoltar millor. Com més aviat es diagnostiqui el problema, millor serà la seva adaptació a les eines auditives i més natural serà el seu desenvolupament.

1. Proves d’audició neonatal: un pas fonamental

La detecció de problemes auditius en nadons comença a l’hospital poc després del naixement amb proves de cribratge auditiu neonatal. Aquests tests són ràpids, indolors i s’utilitzen per identificar si el nadó té algun tipus de problema auditiu des del naixement. Actualment, les proves més utilitzades són:

Emissions otacústiques (EOA): Aquesta prova mesura les respostes de la còclea, situant un petit micròfon a l’oïda del nadó. Si l’oïda funciona correctament, generarà una resposta sonora; si hi ha algun problema auditiu, no es detectaran emissions. Aquesta prova és molt sensible i pot detectar problemes auditius lleus a moderats.

Potencials evocats auditius del tronc cerebral (PEATC): Aquesta prova mesura la resposta del nervi auditiu i del cervell a sons suaus. És útil per detectar problemes auditius més profunds, incloent-hi pèrdues auditives greus. Durant aquesta prova, sensors es col·loquen al cap del nadó per mesurar l’activitat elèctrica cerebral en resposta a un so.

Aquestes proves es fan durant els primers dies de vida del nadó i, si el resultat és normal, el risc de tenir problemes auditius greus és molt baix. Si hi ha algun dubte o la prova no es passa amb èxit, es programen proves addicionals per confirmar si realment hi ha un problema.

2. Signes d’alerta per als pares

Tot i les proves de cribratge neonatal, hi ha casos en què la pèrdua auditiva es desenvolupa després del naixement. És per això que és important que els pares estiguin atents a certs signes que poden indicar un problema auditiu. Alguns dels senyals més comuns són:

El nadó no es sobresalta o no reacciona davant de sons forts.
Cap als 3 o 4 mesos, el nadó no gira el cap en direcció als sons.
No emet sons o balbuceja poc cap als sis mesos.
No sembla interessat a respondre quan se li parla.
No imita sons o no reacciona quan se li crida pel seu nom.
Si els pares observen algun d’aquests signes, és fonamental que consultin un otorrinolaringòleg per avaluar més detallada. Sovint, la pèrdua auditiva pot ser subtil i passar desapercebuda fins que afecta el desenvolupament del llenguatge.

3. Proves audiomètriques complementàries

Si hi ha sospita de problemes auditius després del cribratge inicial o pels senyals observats pels pares, es poden dur a terme proves audiomètriques complementàries. Aquestes proves s’adapten a l’edat del nadó i poden incloure:

Audiometria de camp lliure: S’utilitza en nadons més grans o en nens petits que ja poden seguir alguns estímuls visuals. Els sons es presenten per altaveus i s’observen les reaccions del nadó, com girar el cap a l’origen del so.

Audiometria de reforç visual: Aquesta prova combina sons i estímuls visuals per mesurar la resposta del nen. Quan el nen escolta un so, se li mostra una imatge o un estímul visual que reforça la seva resposta.

Impedanciometria: Aquesta prova mesura la funció de l’oïda mitjana, ajudant a detectar problemes com les infeccions de l’oïda o la presència de líquid a l’oïda mitjana, que poden interferir en l’audició.

Aquestes proves són fonamentals per determinar l’abast i la gravetat del problema auditiu, i per planificar les accions correctores o tractaments necessaris.

4. Causes dels problemes d’audició en nadons

Les causes de la pèrdua auditiva en nadons poden ser variades. Entre les més comunes hi ha:

Factors genètics: Aproximadament el 50% dels casos de pèrdua auditiva congènita tenen una base genètica. Si hi ha antecedents familiars de problemes auditius, el risc que el nadó en presenti és més alt.

Infeccions congènites: Algunes infeccions durant l’embaràs, com el citomegalovirus, la rubèola o la toxoplasmosi, poden afectar el desenvolupament de l’oïda del nadó.

Complicacions durant el part: Nadons que pateixen hipòxia (manca d’oxigen) durant el naixement o que necessiten ventilació mecànica tenen un risc més elevat de desenvolupar problemes auditius.

Medicaments ototòxics: L’exposició a certs medicaments durant l’embaràs o després del naixement pot danyar l’oïda interna del nadó.

És important identificar la causa de la pèrdua auditiva per prendre les decisions adequades en termes de tractament i seguiment.

5. Intervenció primerenca: una clau per a l’èxit

Quan es detecten problemes auditius en nadons, és vital actuar ràpidament. La intervenció primerenca inclou l’adaptació d’audiòfons, teràpia de llenguatge o, en casos de sordesa profunda, la implantació coclear. Com més aviat s’intervingui, més possibilitats hi haurà que el nen desenvolupi un llenguatge i una comunicació normal o gairebé normal.

La detecció i el tractament precoç dels problemes auditius poden evitar greus dificultats en el desenvolupament emocional, social i cognitiu del nadó. Els primers mesos de vida són un període crític per a l’aprenentatge auditiu, i una detecció tardana pot comportar retards en el desenvolupament del llenguatge.

Conclusions

Detectar els problemes d’audició en nadons és un procés que comença des dels primers dies de vida amb proves de cribratge i que continua amb l’observació per part dels pares i proves audiomètriques especialitzades, si és necessari. La detecció precoç és clau per garantir que el nadó rebi l’ajuda necessària per desenvolupar el seu potencial auditiu i comunicatiu.

Si tens preguntes sobre l’audició del teu nadó, no dubtis a consultar amb un especialista en otorrinolaringologia. Estic a la teva disposició a la meva consulta a Girona per ajudar-te a avaluar i tractar qualsevol problema auditiu que pugui afectar el teu fill.

Vols saber més?, clic aquí!