Cirurgia estètica del nas
La rinoplàstia, (Cirurgia estètica del nas), és la intervenció quirúrgica que es practica per corregir les deformitats del nas.
Consisteix fonamentalment a modificar les estructures òssies i cartilaginoses nasals per aconseguir una nova forma que millori l’harmonia facial. Quan, a més, es corregeix la desviació de l’envà nasal per millorar la funció respiratòria s’anomena rinoseptoplàstia.
L’operació, que es fa habitualment sota anestèsia general o, en casos seleccionats, amb anestèsia local i sedació, comença abordant el nas a través d’incisions internes, de manera que no hi ha cap cicatriu externa visible.
El cirurgià talla i modela els ossos i cartílags nasals per obtenir la forma desitjada. En algunes ocasions es realitzen, a més, unes incisions a la base dels orificis nasals.
Per ajudar a donar forma o sosteniment a la piràmide nasal és freqüent que s’utilitzin com a empelts diferents teixits del mateix pacient (cartílag, os) o, més rarament, materials sintètics.
Després de la intervenció, que sol durar una hora aproximadament, es col·loca un tamponament nasal que se sol retirar l’endemà, excepte si s’ha dut a terme una septoplàstia i en aquest cas es deixa dos o tres dies.
Així mateix, s’aplica sobre el nas una fèrula d’escaiola que es manté durant una setmana.
És habitual un cert edema postoperatori i la presència d’equimosis (cardenals) que solen cedir al cap d’una setmana. La major part dels pacients podran reincorporar-se a la vida normal en uns 8-10 dies.
No es pot emetre un judici sobre el resultat d’una rinoplàstia fins que no hagin transcorregut uns quants mesos, fins i tot un any.
Aquest és el temps que necessiten els teixits per estabilitzar-se i les cicatrius per dur a terme el procés de maduració. La intenció de la rinoplàstia és que el “nou” nas no cridi l’atenció, i s’integri plenament en el context general de la cara produint un conjunt harmònic i agradable, és a dir, que no es detecti que ha estat intervinguda.
En alguna ocasió, ja sigui per greus alteracions anatòmiques inicials, per trastorns en la cicatrització dels teixits, per traumatismes postoperatoris, etc., no s’aconsegueix la perfecció del resultat (asimetries, irregularitats al contorn nasal, etc.) per la qual cosa pot ser necessari un retoc quirúrgic que en aquest cas es farà a partir dels sis mesos.