Així afecten les mascaretes als nens amb problemes d’audició

Les mascaretes dificulten la lectura labial. I les mampares i la distància entre persones infereixen en la qualitat de la informació rebuda, entorpint el volum i la intel·ligibilitat de qui parla.

Les causes més freqüents de la pèrdua d’audició en la infància són les inflamatòries (otitis mitjana seromucosa amb acúmul de secrecions mucoses en oïda mitjana i les infeccions de repetició en oïda mitjana) i són freqüents entre els dos i els vuit anys d’edat.

Quan es parla de pèrdua d’audició severa cal sospitar, en primer lloc, que es deuen a malformacions de l’oïda, habitualment associades a malformacions en altres òrgans, en forma de síndrome.

Consideracions sobre els nens amb hipoacúsia (disminució de la capacitat auditiva):

• Promoció de l’escolarització en classes adaptades amb predomini del llenguatge oral o la inclusió en classes de majoria normooient mitjançant l’ús de pròtesis auditives o implants coclears.
• L’ús del llenguatge oral enfront de la labiolectura dificultada per mascaretes, per a la integració escolar de nens amb pèrdua auditiva.
• El col·legi s’ha mostrat com un entorn segur amb mínimes excepcions.

L’implant coclear i la cirurgia otològica es consideren una necessitat de primer ordre en la població infantil als hospitals públics espanyols.
En tots els serveis d’otorrinolaringologia, el tractament de la pèrdua auditiva en els nens està en els primers llocs en la priorització de necessitats. No obstant això, l’evidència dels retards i cancel·lacions en el sistema sanitari a causa de la crisi, concretament en aspectes com la rehabilitació auditiva, els reforços escolars, el suport econòmic a la dependència i la resta de necessitats extrahospitalàries.

En el 2018 a Espanya hi havia unes 1.064.000 persones amb alguna discapacitat auditiva, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en la seva enquesta “Edat 2008”, d’elles 13.300 persones usen la llengua de signes. Malgrat les xifres i l’alta incidència són moltes les barreres comunicatives amb les quals es troben aquests nens en el seu dia a dia. L’audició és el principal canal d’accés al llenguatge oral, no sols comprensiu sinó també expressiu. De manera que els nens amb algun tipus i grau de discapacitat auditiva, per a poder accedir al llenguatge oral, han de compensar aquest dèficit. Poden fer-lo amb sistemes de suport a la comunicació oral que són visuals, com la lectura labial o la comunicació gestual.

Mascaretes i nens amb hipoacúsia

Amb la pandèmia i les mascaretes cobrint nas i boca, no es pot accedir a una expressió facial total. En relació amb les màscaretes transparents, aquestes no tenen una homologació de seguretat anti-contagi adequada. Les màscaretes transparents més tancades i segures, equivalen a una màscara higiènica o quirúrgica amb una zona central de plàstic transparent que permet visualitzar la boca. Al ser de material plàstic no transpirable produeixen una ràpida condensació del vapor d’aigua que conté el nostre alè i, per tant, és necessari posar i treure sovint la màscara per als professionals que atenen pacients amb sordesa profunda.

Les màscares de plàstic rígid transparent tenen l’avantatge que no s’entelen perquè no són tancades. No obstant això, per això mateix tenen una capacitat de defensa molt baixa, sent perilloses per a un ús habitual. Només estan certificades com a producte sanitari per a ser venudes com a tal, però aquesta certificació no mesura la seva capacitat de defensa enfront del coronavirus. L’ús d’aquesta mena de màscares rígides obertes no és recomanable quan no es pugui mantenir una distància de seguretat adequada o en llocs tancats. El llenguatge oral s’adquireix a través de les experiències i interaccions que el nen experimenta -principalment en els seus primers anys de vida- amb els seus pares i persones del seu entorn. És de vital importància oferir un ambient verbalment enriquit per a la seva estimulació, més encara en nens amb dificultats d’audició.

La necessitat de comunicació cara a cara

En els nens amb problemes d’audició, l’adaptació de l’entorn és un factor condicionant perquè puguin accedir al llenguatge oral. És imprescindible disposar de recursos i mesures de suport per a accedir a la comunicació a través del canal visual i auditiu. L’audiòfon no els proporciona una audició completa. La logopeda infantil enuncia els sistemes d’inducció magnètica (bucles magnètics) o equips de freqüència modulada (FM) en aules: recursos auditius que milloren la qualitat de la informació auditiva que reben a través de les seves pròtesis o recursos visuals (pantalles, rètols i senyals lluminosos).

Els nens amb una disminució de la capacitat auditiva necessiten la comunicació cara a cara. Requereixen d’accés visual a la boca per a secundar-se amb la lectura labial i claredat en la informació rebuda a través del sistema auditiu. És essencial disposar d’ambients sense sorolls.

Les màscares priven el canal visual, la lectura labial. D’altra banda, les mampares i la distància entre persones, infereixen en la qualitat de la informació rebuda a través del canal auditiu. Això ocorre perquè entorpeixen el volum i la intel·ligibilitat de la parla. Les màscares estan resultant una part incòmoda per als nens, més en aquells amb sordesa. Són aquests últims els qui perden bastant més informació, encara que en algunes aules dels centres educatius tinguin intèrpret de signes. Les barreres i dificultats en el desenvolupament del llenguatge tenen un impacte directe en el desenvolupament cognitiu, emocional, social i acadèmic del nen.