L’apràxia és un transtorn neurològic, quan el cervell no sap com moure’s
L’apràxia és un transtorn neurològic que afecta la capacitat de planificar i executar moviments voluntaris. Les persones amb apràxia poden tenir dificultats per dur a terme tasques quotidianes, com ara vestir-se, menjar o utilitzar objectes.
L’apràxia pot afectar qualsevol part del cos, però és més freqüent en les extremitats superiors. Les persones amb apràxia de les extremitats superiors poden tenir dificultats per agafar objectes, fer servir eines o fer gestes.
L’apràxia també pot afectar el llenguatge. Les persones amb apràxia del llenguatge poden tenir dificultats per pronunciar paraules o frases.
Causes:
Les causes de l’apràxia són diverses, però la més freqüent és un accident cerebrovascular. Altres causes inclouen:
Lesions cerebrals traumàtiques
Tumors cerebrals
Malalties degeneratives, com ara l’Alzheimer o la malaltia de Parkinson
Malaltia de Huntington
Malalties del cervell, com ara la paràlisi cerebral o l’esclerosi múltiple
Símptomes:
Els símptomes de l’apràxia poden variar en funció de la part del cos o de la funció que està afectada. Els símptomes més comuns inclouen:
Dificultat per dur a terme tasques quotidianes, com ara vestir-se, menjar o utilitzar objectes
Dificultat per pronunciar paraules o frases
Dificultat per seguir instruccions
Dificultat per planificar i executar moviments
Dificultat per copiar els moviments d’altres persones
Dificultat per utilitzar eines o instruments
Dificultat per entendre el llenguatge corporal
Diagnòstic:
El diagnòstic de l’apràxia es basa en una història clínica exhaustiva i una exploració física. El metge també pot sol·licitar proves addicionals, com ara una tomografia computada (TC) o una ressonància magnètica (RM), per descartar altres causes de les dificultats.
Tractament:
El tractament de l’apràxia se centra a ajudar la persona a desenvolupar noves maneres de planificar i executar moviments. El tractament pot ser proporcionat per un terapeuta ocupacional, un logopeda o un altre professional de la salut.
Els tractaments més comuns per a l’apràxia inclouen:
Terapia ocupacional: la teràpia ocupacional ajuda la persona a desenvolupar la força, la coordinació i la flexibilitat necessàries per dur a terme tasques quotidianes.
Logopèdia: la logopèdia ajuda la persona a desenvolupar la seva capacitat de parlar i comunicar-se.
Terapia cognitiva: la teràpia cognitiva ajuda la persona a millorar el seu pensament i la seva comprensió del món que l’envolta.
Prognosi:
La prognosi de l’apràxia varia en funció de la gravetat de la lesió cerebral i de l’edat de la persona. Les persones joves amb apràxia solen tenir un progrés més favorable que les persones grans.
Conclusions:
L’apràxia és un transtorn neurològic que pot afectar la qualitat de vida de les persones que el pateixen. El tractament pot ajudar a les persones amb apràxia a desenvolupar noves maneres de planificar i executar moviments.