Apnea del son

L’apnea del son és un trastorn del son que es caracteritza perquè mentre s’adorm es produeix la interrupció de la respiració durant un mínim de 10 segons.

Es tracta d’una malaltia crònica on es produeixen més de 30 interrupcions d’aquest tipus en una hora.

Els qui la pateixen no en són conscients i generalment són les persones amb qui comparteixen llit o habitació els que el perceben. Així i tot, hi ha símptomes que poden induir a sospitar que es pateix apnea del son, com ara, despertar-se sobtadament amb un ronc o un esbufec, tenir la sensació en aixecar-se de no haver descansat i fer-ho amb mal de cap o sequedat de boca, al llarg del dia presentar somnolència, signes de fatiga, pèrdua de concentració o irritabilitat.

Clínicament, hi ha tres tipus d’apnea del son:

• Apnea del son obstructiu: és la més freqüent i és perquè les vies respiratòries s’estrenyen o tanquen durant el son. Se sol despertar amb un ronc o esbufec.
• Apnea del son central: en aquest cas és el cervell el que deixa senyals als músculs que controlen la respiració: aquests deixen de funcionar i s’interromp el flux d’aire. En general sol ser secundària a algun tipus de malaltia i els pacients no solen roncar.
• Apnea del son mixta, es comença per presentar una apnea central que amb el temps es converteix en obstructiva.

El 2-4% de la població adulta pateix apnea del son, encara que es dona més sovint en homes d’edat madura amb sobrepès i en dones postmenopàusiques. De fet, hi ha diferents factors de risc que condicionen l’aparició d’aquest trastorn del son, l’obesitat és la més freqüent, amígdales augmentades de mida, consum d’alcohol, medicació, els tranquil·litzants i sedants poden induir l’apnea…

L’apnea del son, en interrompre la respiració de forma puntual i continuada, obliga el cor a treballar de forma anormal per compensar la manca d’oxigen als teixits, cosa que augmenta el risc d’un accident cardiovascular o de patir hipertensió arterial i arrítmies. A més a més, la manca de descans i la somnolència que genera al llarg del dia, especialment en moments d’inactivitat, incrementa el risc d’accidents automobilístics i laborals.

Però quan és més greu cal recórrer a l’ús d’una màscara nasal que injecta l’aire a una pressió suficient i continuada per mantenir obertes les vies respiratòries, evitant així la interrupció de la respiració.

En algunes ocasions es pot recórrer a la cirurgia, especialment per eliminar els teixits engrossits de la gola (amígdales), encara que la seva eficàcia no arriba més enllà del 50%. En última instància, i només si l’apnea del son és molt greu, hi ha la possibilitat de fer una traqueotomia.