Si tens un fill que ronca més de dues vegades per setmana, aquest nen ha de ser avaluat

Els nens que ronquen tenen canvis en el seu cervell que podrien explicar problemes de comportament.

Els nens que ronquen regularment tenen canvis estructurals en el seu cervell que poden explicar els problemes de comportament associats amb l’afecció, inclosa la falta de concentració, la hiperactivitat i les dificultats d’aprenentatge a l’escola, segons un nou estudi realitzat per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland (UMSOM). L’estudi, publicat en la revista ‘Nature Communications’, va ser secundat per l’Institut Nacional sobre l’Abús de Drogues (NIDA) i altres nou instituts, centres i oficines dels Instituts Nacionals de Salut.

Per a realitzar l’estudi, els investigadors van examinar imatges de ressonàncies magnètiques obtingudes de més de 10.000 nens de 9 a 10 anys inscrits en l’estudi Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD), el major estudi a llarg termini sobre el desenvolupament cerebral i la salut infantil als EUA.

Van descobrir que els nens que roncaven regularment (tres o més vegades per setmana), segons l’informat pels seus pares, tenien més probabilitats de tenir una matèria grisa més prima en diverses regions dels lòbuls frontals del seu cervell. Aquestes àrees del cervell són responsables d’una major capacitat de raonament i control dels impulsos.

L’escorça més prima en aquestes regions es va correlacionar amb alteracions del comportament associades amb trastorns respiratoris del somni, una forma greu de l’apnea del son. Aquests problemes de conducta inclouen falta de concentració, problemes d’aprenentatge i conductes impulsives. La condició de ronc provoca la interrupció del somni durant la nit a causa de la respiració interrompuda i la reducció del subministrament d’oxigen al cervell.

«Aquest és l’estudi més gran del seu tipus que detalla l’associació entre roncs i anomalies cerebrals. Aquests canvis cerebrals són similars als que es veurien en els nens amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Els nens tenen pèrdua del control cognitiu, que a més s’associa amb un comportament disruptiu», ha assenyalat l’autora principal de l’estudi, Amal Isaiah, MD, PhD, professora associada d’otorrinolaringologia-Cirurgia de cap i coll i pediatria en la UMSOM.

Fins al 10 per cent dels nens estatunidencs tenen trastorns respiratoris obstructius del somni, i un percentatge significatiu rep un diagnòstic erroni de TDAH i es tracta amb medicaments estimulants. «Si tenen un fill que ronca més de dues vegades per setmana, aquest nen ha de ser avaluat. Ara tenim proves estructurals sòlides d’imatges cerebrals per a reforçar la importància de diagnosticar i tractar els trastorns del somni», assenyala el doctor Isaiah.

L’afecció es pot tractar amb amigdalectomia i adenoidectomia, considerades la primera línia de tractament dels nens amb símptomes de roncs, pauses respiratòries durant el somni i respiració per la boca. «Sabem que el cervell té la capacitat de reparar-se a si mateix, especialment en els nens, per la qual cosa el reconeixement i el tractament oportú dels trastorns respiratoris obstructius del somni poden atenuar aquests canvis cerebrals. Es necessita més recerca per a validar aquests mecanismes per a aquestes relacions, que també poden conduir a un tractament addicional», ha explicat la coautora de l’estudi, Linda Chang, professora de radiologia diagnòstica i medicina nuclear.

Els investigadors planegen realitzar un estudi de seguiment per a determinar si els nens que van continuar roncant van experimentar un empitjorament de les troballes cerebrals en la seva ressonància magnètica. «Per primera vegada, veiem evidència en imatges cerebrals que mesura el cost que aquesta condició comuna pot tenir en el desenvolupament neurològic d’un nen», ha afegit Albert Reece, vicepresident Executiu d’Assumptes Mèdics, UM Baltimore, i el Professor Distingit i Degà John Z. i Akiko K. Bowers de la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland.